diumenge, 1 de novembre de 2009

Despertar-se

Una habitació amb la porta tancada. La persiana baixada, del tot. No volia que la llum natural del sol la despertés. Havia anat a dormir tard. A dins al llit un cos, relaxat, adormit, un cap somiant mil tonteries i unes orelles amb taps. Havia anat a dormir molt tard, sabia que les parets eren fines i no volia que cap soroll la destorbés. Haguès dormit fins tard, si no fos perquè...

De cop i volta, sense cap mena de tacte una treballadora pica la porta, no s'espera ni cinc minuts, entra a l'habitació. Obre la llum que, evidentment, enlluerna instantàniament la cara que fa uns moments es trobava relaxada. Comença a parlar, a fer preguntes sobre on està allò o què es vol vestir. Ni tan sols ho ha pensat, ni tan sols s'ha despertat. Només desitja dir-li clarament a aquella persona que si a casa seva ella es desperta d'aquella manera. No ho fa, només ho pensa, sap que és picar pedra.

El dia comença més rapid del que ella voldria i els somnis...s'han esfumat. Li mira a la cara i li veu escrit: Bon dia! Ets a la resi i les coses acostumen a funcionar així.

Aquest és el primer "però" de viure en una residència, "el moment despertar-se". No pots decidir l'hora i a més, no sempre és de la manera més adequada. I vosaltres a casa, com acostumeu a llevar-vos?

3 comentaris:

  1. Jo em mig desperto quan la meva assistent peronal pica al timbre, l'obro amb un comandament a distància, li demano 2 minuts, i últimament el 2 minuts es converteixen en 20, al final aconsegueixo obrir els ulls, la demano i ve aixecar-me.
    Encantada.

    ResponElimina
  2. HolA Marga;
    gràcies perla teva aportació. Evidentment, tenir un AP és el que aporta més llibertat, però ja que hi ha residències, almenys que siguin el millor possible..
    En fi, espero fer més posts i que hi puguis participar.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Realment l'Assistent personal es el més semblant a autogestionar-te la vida...

    ResponElimina