Ja fa temps vaig començar aquest blog. La idea era exposar les diverses situacions que es donen en una residència per a persones amb discapacitat física des del punt de vista del mateix resident. Com heu pogut comprovar, la iniciativa va quedar en un intent, no perquè no hi haguessin coses per explicar si no perquè per diversos motius me’n vaig desdir.
Ara, però, vull reprendre la iniciativa. Per aquí dins passen moltes coses i no vull ni puc fer com si res. Com que a la pràctica moltes de les queixes no són escoltades, les persones que tindrien poder per canviar alguns aspectes de les residències que jo crec que es poden millorar no volen i m'he arribat a sentir bastant ignorada en aquest senrir, intentaré, almenys, desfogar-me per aquesta via. Potser no canviaré el món, ni aquest sistema que deixa poc lloc a una autonomia real per a les persones amb diversitat funcional, però em sentiré satisfeta si aconsegueixo desafogar-me i encara més, si algú ho llegeix.
Com dic moltes vegades, la paraula, les idees, la meva pròpia opinió és el que tinc, i per sort, de moment, encara no me l'han robat. Espero, donncs, poder-la expressar amb claredat en aquest blog...
Visito a diari algú, en una residència...A mi tampoc em ve de gust "fer com si no passès res", quan passen moltes coses. Hi caic malament, però tant me fa. Tins les orelleres posades i tracto de fer camí sense defallir, la qual cosa és molt difícil...Continua, Raquel.
ResponEliminaSí, i tant que és difícil. Sembla que si et queixes ho fas només per molestar i ja t'etiqueten com la "torracollons" (paraules textuals del president de l'associació)...
ResponEliminaMoltes gràcies pel comentari. Intentaré posar-me les piles i fer més posts!
és important que ho facis si et sents bé fent-ho; a estones també va bé no fer res... però hi ha coses del dia a dia que segur que es poden canviar.
ResponEliminaque tinguis un bon dimecres!
Doncs avui que he començat la meva vida de blogguera (o com coi es digui) dic va... tot i que m'hauràs de fer classes a marxes forçades perquè hi ha un munt de coses que no entenc ni sé fer... x exemple, com poses els bloggs q tu segueixes¿?
ResponEliminaPel que fa al teu... a les millors cases passen coses i per descomptat, a una residència imagino que moltes més. Algunes queden tapades pel mateix rellotge que ens persegueix. D'altres, es tapen de manera del tot voluntaria. El que fas, ho has de fer per tu, no per ningú més. Si el fet d'escriure per aquí t'ajuda, fes-ho. Encara q siguem pocs, vindrem a llegirrrrrr :P
Jo també intentaré fer-ho de manera regular... serà sobre diversos temes... com jo, rara :P
molts petonets guapa!!!
Fes-te sentir...un blog pot tenir mes repercusió del que et penses, si vols t'ajudo...
ResponEliminasalutacions
Débora.
Feia temps que no passava per aquí, La veritat és q el tinc força abandonat aquest blog, i és que moltes vegades no sé com explica-me...
ResponEliminaEn fi,moltes gràcies pels comentaris!
Débora, com em voldries ajudar?
Abraçades!!!